dijous, 5 de novembre de 2009

Castellar la Ribera 3 Expert Rafart Navès 0

Partit inesperadament molt igualat on les ocasions va aparèixer a ambdós costats. El partit va començar amb els jugadors força endollats i tot i la pressió del Castellar, vam poder trenar algunes jugades, però sempre el porter o la mala punteria evitaven el gol.
Ells basaven el seu joc en la força i la velocitat, així, en un dels atacs a "lo speedy gonzalez" van inaugurar el marcador amb un xut fort, sec i ras que el Juanma no va poder desviar ( es va oblidar la sotana a casa,jeje ). Tot i encaixar el primer gol, l'equip no va decaure i va continuar intentant-ho de tu a tu, i no anava gens malament la cosa, és cometien errors però no es mostrava cap signe de descol·locació damunt del terreny de joc. La llàstima és que en una altra de les de l'Speedy van augmentar la distància amb el 2 a 0, altra vegada la sotana a casa! aiiiii!!!
Els relleus es feien correctament i amb certa celeritat, d'aquesta manera tot l'equip estava ben ficat dins del partit.
Amb aquest resultat es va arribar a la mitja part, i ens vam concienciar per seguir jugant de la manera que ho estàvem fent però sense arriscar en la mitja pressió i així, tot i el petit desajust momentani de tenir un equip descompensat (o jugaven 4 atacants o ho feien 4 defenses) ens vam posar les piles i el partit es va igualar encara més, les oportunitats queien de les dues bandes però la més clara va ser per nosaltres, el Xavi va recollir una pilota a la frontal de l'àrea, és va girar i es va treure de les cames un dels seus margnífics xuts, amb col·locació i força, tanta força, que després de rebotar la pilota al travesser de dins de la porteria va tornar a sortir com un llampec cap a l'àrea, tothom cantava el gol i el Castellar ja pensava com aguantar el 2 a 1, però per sorpresa de tots, l'àrbitre no va donar el gol al·legant que no havia vist que la pilota rebotés al pal de dins sinó al de fora. Immediatament li vam saltar a sobre amb les reclamacions pertinents mentre la pilota continuava en joc. Per sort no vam encaixar el tercer, però a partir d'aquell moment l'equip va perdre la concentració, i en una jugada aïllada al cap de pocs minuts encaixàvem el 3 a 0 que ens enfonsava definitivament. Aquell partit ja no es podia aixecar tenint en compte que l'única cosa que ens repetíem era el canvi radical que hauria agafat el partit si aquell gol hagués pujat al marcador.
En fi, la sort a vegades acompanya i d'altres no...ara, unes ulleres per l'àrbitre no haurien anat malament...

Conclusions:
1.- Li hem de comprar una sotana al Juanma
2.- El Xavi hauria de mesurar la força en el seu xut

Esperem tenir més sort el proper partit